(Cat) D'estil romànic i ampliacions gòtiques aquesta església que va ser catedral al segle XVIII quan la Seu Vella va ser convertida en caserna militar i del 1936 al 1952 quan la Catedral Nova va patir un incendi en la guerra civil. Al barri de Sant Llorenç vivien les famílies més benestants de la ciutat, com els Rodera, els Gallart, els Montsuar i els Tàrrega i no van dubtar en col·laborar econòmicament durant els segles XIV i XV quan l'església va ampliar-se en tres naus gòtiques adossades a la nau central romànica. També és d'aquesta època la torre campanar, de forma octogonal.
A l'interior podem veure quatre retaules fets en pedra policromada de Bartomeu de Robió i de la seva escola així com la Mare de Déu de Saidí, un crucifix de l'any 1920 fet per Josep Llimona, la Mare de Déu dels Fillols feta en alabastre i que procedeix de la Portada del Fillols de la Seu Vella. També hi ha un parell de pintures a l'oli d'autor desconegut però pertanyents a l'escola espanyola.
(Cast) De estilo románico con ampliaciones góticas, esta iglesia fue catedral en el siglo XVIII cuando la Seu Vella fue convertida en cuarteles militares y del 1936 al 1952 cuando l Catedral Nueva sufrió un incendio a consecuencia de la guerra civil. Situada en el barrio de Sant Llorenç donde vivían familias ricas, como los Rodera, los Gallart, los Montsuar y los Tàrrega, que no dudaron en colaborar económicamente durante los siglos XIV y XV cuando se amplió con tres nuevas naves de estilo gótico adosadas a la románica nave central. También de esta época es la torre campanario, en forma octogonal.
En el interior se puede apreciar cuatro retablos realizados en piedra policromada por Bartomeu de Robió y su escuela, así como la Virgen de Saidí, un crucifijo de 1920 realizado por Josep Llimona, la Virgen de los Fillols (ahijados) hecha en alabastro y que procede de la puerta de los Fillols de la Seu Vella. También hay dos pinturas al óleo de autor desconocido pero pertenecientes a la escuela española.