ACORAR: És un fragment del monoleg de l'actor manacorí Toni Gomila. Amb la col·laboració especial de l'enyorada actriu gironina Cristina Cervià (es va aconseguir poder netejar la seva veu a través de la Intel·ligència Artificial).
Imatges inèdites del documental: Sotabosc (Editorial Males Herbes) gravades per en Joanot Cortés i l'Alejandro Ramírez al parc natural Guilleries-Savassona a l'any 2021.
Escolta el disc Segona Florada aquí bfan.link/segona-florada
---
Lletra:
-Vaja unes alzines!
-No són alzines això.
-Bé, aquests pollancres
-No són pollancres.
-I doncs què són?
-Són oms...No sabeu res. Quan jo no hi sigui no sabreu ni què és un baladre, ni un atzeroler, ni un ginjoler, ni un revell, ni una argelaga, ni una estepa, ni un arbocer, ni un alavern, ni un llampúgol, ni una alzina...
El jovent sap destriar entre un Golf GTI o GTX, si és un Iphone 7 o un Iphone 8, un PC o un Mac. Ho saben tot de les coses efímeres, de les coses que es venen com a imprescindibles i que en pocs anys passen de moda i formen part del record, com un Spectrum o un Atari, un xubasquero Karhu, un vídeo VHS o un minidisc. De les coses permanents, de les que transcendeixen pel nostre efímer pas per la vida, no els interessa res, ni el seu nom. I amb un genèric l’humilien. No destrien pomeres de pereres, cirerers, alzines ni oms; només diuen arbres. No destrien un mussol, una òliba, un tord, una mèrlera, un pinsà o un sebel·lí; només diuen ocells. I d’aquesta ignorància en basteixen una seguretat ben falsa.
En canvi, la gent gran sap destriar si és ordi o civada a les tres setmanes de néixer el sembrat, quan tot just és una fulla. O saben si és una carabassera o melonera el que tenen davant, perquè saben que allò és bàsic per la vida, per sobreviure. Diuen un cotxe, sigui quina sigui la paraula o la marca que dugui darrere, perquè només serveix per anar d’un lloc a un altre.
Les paraules diuen qui som, com vivim, què valorem i què menyspreem. Expliquen el nostre món i la nostra esquizofrènia; ens expliquen a nosaltres. I si canviem de paraules canviem de món. I el món, per bé o per mal, sempre canvia, i els forts guanyen. I si amb una debilitat covarda descuidem els mots...quan moren els mots moren els conceptes. I llavors la vida seguirà, silvestre i anònima, o morirà. Com moren els pobles si moren les paraules. És la paraula l’ànima d’un poble.
Fragment extret del llibre Acorar
Toni Gomila