No em feu el gandul i llegiu-vos el llibre, va. Això ha de servir per repassar només.
📖 RESUM per CAPÍTOLS (fins Capítol VIII): drive.google.com/file/d/16pHn...
Si el voleu complet, costa 3€. Podeu pagar-lo per:
🔗 Verse Marc Cardelús: verse.me/pay?to=2p4u5r84qsogs...
🔗 PayPal Marc Cardelús: paypal.me/marctajuda?locale.x...
En el missatge m'heu de posar el vostre correu electrònic @gmail.com. Comparteixo el resum en -6 hores (normalment en -1h).
📩 CONTACTE
· @moooork (Instagram)
· moooorky@gmail.com (Correu electrònic)
SIMBOLISME I ALTRES SIGNIFICATS
· Quadre de les llagostes: Simbolitza el domini de l’home sobre la dona.
· Balança: Figura la necessitat d’equilibri en la vida de la Natàlia. Il·lustra la desigualtat respecte a en Quimet i la voluntat de la protagonista per tenir una vida més estable (per aquest motiu ressegueix la balança amb el dit).
· Amor: Segons afirma Mercè Rodoreda al pròleg de la seva obra, la plaça del Diamant és una novel·la d’amor sense sentimentalisme. D’un amor profund de la Colometa cap a l’Antoni, l’home a través del qual aconsegueix deixar de viure en l’extrema misèria i reconstruir la seva vida.
Altres relacions d’amor que podem observar són la de la Julieta amb el seu promès, la de la Rita amb en Vicenç, o la de la Natàlia amb en Mateu, que comparteixen una relació d’amistat on hi és molt present l’amor.
També cal destacar que a la novel·la el desig carnal s’associa a connotacions negatives. La Natàlia entén el sexe com una experiència perillosa i dolorosa lligada a la reproducció. A més, les relacions satisfactòries coincideixen amb aquelles on el sexe no és present: Natàlia i Antoni, Julieta i promès (passen una nit d’amor en què no mantenen relacions sexuals), Natàlia i Mateu, i les que fracassen són aquelles on hi ha sexe: Natàlia i Quimet, Mateu i Griselda.
· Nines de la casa d’hules: Representen la infantesa i joventut, l’única etapa on es pot trobar l'autèntica felicitat per la innocència amb què es viu, segons l’autora.
· Embut: La forma que té al·ludeix a una vida sense gaire dificultats (part ample), que de mica en mica es va complicant molt (part estreta). Per tant, simbolitza la vida angoixant de la Natàlia. Recordem que la Colometa planeja utilitzar l’embut per matar als seus fills.
· Cargol marí: La Colometa l’utilitza per sentir pau, serenitat, harmonia i tranquil·litat.
· Coloms: Representen un paral·lelisme amb la vida de la protagonista, tranquil·la abans de la Segona República i greument pertorbada durant la Guerra Civil. Els coloms apareixen per casualitat a la seva vida, els posen un nom, els construeixen un colomar, tenen cura d’ells..., però progressivament van envaint el temps i espai de la Natàlia, només li provoquen mal de caps, generen molta brutícia i requereixen molta atenció. Per tant, constitueixen un element desequilibrador de la seva estabilitat emocional, en molta part alimentada per la conducta d’en Quimet i la seva opressió. En alguna ocasió la Natàlia fereix els Coloms, rebel·lant-se, així, contra la vida que en Quimet li ha imposat viure.
El paral·lelisme es fa evident quan la mort d’en Quimet coincideix amb la mort de l’últim colom, fet que representa l’alliberament de l'opressió del seu marit. Al final de la novel·la, la protagonista els recorda molt sovint, els enyora i els acaba mitificant.
· Ganivet: En el pròleg, Mercè Rodoreda esmenta que es tracta d’un símbol sexual. Alguns treballs acadèmics i anàlisis de la novel·la afirmen que representa l'enyorança dels temps passats, del sexe amb en Quimet, ja que amb l’Antoni no pot mantenir relacions sexuals. Altres revisions sostenen que el fet que la Colometa utilitzi el ganivet per escriure el seu nom a la porta del seu antic domicili representa “l’assassinat del seu passat” (com gravar el nom d’una persona morta a la làpida de la seva tomba), l’assimilació del que ha viscut.
· La plaça del Diamant: Simbolitza el principi i el final de la relació amorosa amb en Quimet. La plaça és el lloc on es coneixen i on la Natàlia emet el crit que representa el seu alliberament.
La Natàlia tapa el melic de l’Antoni amb el dit: Escena d’amor profund de la Colometa vers el seu marit. Li tapa el melic perquè "no se’m buidés tot ell per allí... Tots, quan naixem, som com peres... perquè no s’escorregués tot ell com una mitja. Perquè cap bruixa dolenta no me’l xuclés pel melic i no em deixés sense Antoni… "
· Contents és la paraula amb la qual acaba la novel·la. L’autora apunta que aquest fet és intencionat, ja que amb l’escena dels ocells amb què clou el llibre volia transmetre que “encara que al món hi hagi tanta tristesa, sempre el pot salvar algú amb una mica d’alegria”.