El Call jueu a Barcelona | Cròniques de Barcelona | betevé [SUB CAT CAST]

Ойын-сауық

L’any 1391, uns 300 jueus que vivien al Call de Barcelona van ser assassinats o obligats a marxar de la ciutat. Acabava així la història d’una de les jueries més importants de la península.
Els jueus es van instal·lar de manera permanent al barri del call de Barcelona a partir del segle XI. Era l’Alta edat Mitjana. La població mundial rondava els 300 milions de persones. Les guerres entre musulmans i cristians van donar lloc a les croades. El feudalisme era el sistema polític, econòmic i social propi del període. Els nobles tenien un gran poder i eren propietaris de les terres i dels servs. Van aparèixer ordes religioses, com la del Císter, que reclamava una vida més austera. A Catalunya va destacar la figura de l’abat Oliva. En aquella època, es va inventar la brúixola i el sistema musical de solfeig. Artísticament, triomfava el romànic.
La presència jueva a Barcelona podria datar-se al segle I, quan els romans van expulsar el jueus de la terra d’Israel i alguns haurien vingut a viure Barcino, la colònia romana que va esdevenir Barcelona.
La primera prova de la presència jueva a Catalunya és l’anomenada làpida trilingüe de Tortosa, datada entre el segle III i el VI. Està gravada en hebreu, grec i llatí i formava part de la tomba d’una noia jueva del segle.
Els jueus es van instal·lar al call de Barcelona entre els segles XI i XIV. Hi van arribar per invitació dels comtes de Barcelona, que els veien com un col·lectiu útil a la seva causa i fidel a la corona. Dins el call, les autoritats municipals no hi tenien jurisdicció i depenia directament del rei. El rei proporcionava a la comunitat jueva protecció i un munt de privilegis. A canvi, els jueus pagaven tributs al rei. També tenien un rol diplomàtic i s’encarregaven de les negociacions amb regnes veïns.
Barcelona es va convertir en un dels indrets amb més jueus de la península. Sens dubte, aquí hi havia la comunitat més important dels regnes mediterranis. A Barcelona, van arribar a representar un 12% del total de la població. Dels 35.000 barcelonins, uns 4000 eren jueus. Van triar aquesta ciutat buscant un lloc on poder exercir les seves professions.
Els jueus eren una comunitat culta. Sabien llegir i escriure en hebreu, però també la seva llengua materna, el català! Els jueus eren molt estudiosos des de ben petits. Als 3 anys d’edat, quan fan el ritual equivalent a la comunió cristiana, han de llegir una pàgina de la Bíblia. A la pràctica significa que no hi ha nens jueus analfabets. Això contrasta amb el 90% d’analfabets entre la població cristiana de l’època. Les famílies sense recursos, enviaven als seus fills a estudiar a la sinagoga. Aquesta alta capacitació els permetia accedir a professions prestigioses i, alhora, els convertia en sospitosos als ulls dels cristians.
Barcelona va ser la llar de jueus il·lustres. També va ser la seu d’una escola jurídica i de dret molt important. La principal figura d’aquesta escola era Salomó ben Adret, banquer de professió i esdevingut rabí. Era deixeble del gran cabalista de Girona Moixé ben Nahman, anomenat també Nahmànides. L’obra de ben Adret encara s’estudia, avui, a les escoles talmúdiques.
La sinagoga era el temple religiós i el centre de la comunitat. S’hi estudiava, s’hi feien judicis, reunions i, evidentment, actes religiosos com la lectura de la Torah. Aquesta està reservada als sacerdots, a qui es reconeix pel seu cognom, Cohen. Si no n’hi ha cap de present, es crida un Levi. I després, a qualsevol altre.
Al carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call hi ha l’entrada tapiada de l’antiga sinagoga major. A més de la sinagoga major, al call de Barcelona hi havia altres sinagogues, com la dels Francesos, a la mateixa zona; la d’en Massot; i la sinagoga Xica o Poca, segurament situada als fonaments de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
Van ser cremats vius 65.500 jueus.
L’empremta jueva a la ciutat
A les parets de la plaça de Sant Iu, com a Montjuïc i altres indrets de la ciutat, hi ha pedres amb inscripcions en hebreu que pertànyen a l’època que els jueus van habitar el call de Barcelona.
Al carrer de Marlet hi ha una finca dels inicis del 1800. La placa de la façana, escrita en hebreu, es va trobar a l’interior de l’anterior edifici. L’original, conservada al museu d’història, és del 1260 aproximadament. És una dedicatòria a un rabí i important home de negocis de la comunitat de Barcelona.
Els fonaments d’una antiga casa jueva del segle XIV s’han convertit en el Centre d’Interpretació MUHBA del Call, que avui ens acosta a la vida de l’antiga jueria de la ciutat. Pertanyia a un comerciant anomenat Josep Bonjach.
La majoria d’espanyols descendeixen, en algun grau, de jueus. Entre els cognoms catalans n’hi ha un munt de jueus. Aquesta descendència desconeguda es deu a les conversions, tant les forçoses com les voluntàries.

Пікірлер: 33

  • @martamacia8342
    @martamacia83424 ай бұрын

    Doncs a mi m'ha semblat un bon documental. Els jueus sempre han estat i són molt cultes i Intel.ligents.

  • @MaIsabelGL
    @MaIsabelGL4 жыл бұрын

    GRACIES PER COMPARTIR- Grácies a Mario Saban i tots els demés que han fet possible aquest document gràfic.

  • @manellopezsala1029

    @manellopezsala1029

    3 жыл бұрын

    Ç

  • @Juan-uf3wr
    @Juan-uf3wr3 жыл бұрын

    Fantastico, cultura de la buena Muchas gracias

  • @carlapaz7458
    @carlapaz74583 жыл бұрын

    Muchas gracias.

  • @pepunyo9490
    @pepunyo94903 жыл бұрын

    Heu fet algun mes???Es interessantíssim ....molt curiós i sobretot estudiós.....👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏

  • @mariaferreno1898
    @mariaferreno18983 жыл бұрын

    Este canal vale la pena

  • @joansonador6392
    @joansonador63923 жыл бұрын

    Molt ilustratiu aquet documental.Enhorabona a beteve´

  • @carmencm1967
    @carmencm19673 жыл бұрын

    Gracies fa 2 dias vaig anar a caminar me agrade molt ... i apendre de vosaltres 👏👏⭐️

  • @4lovelikethis
    @4lovelikethis3 жыл бұрын

    Buen documento.

  • @estradexestradex8681
    @estradexestradex86812 жыл бұрын

    gracias por el resumen crack

  • @pauclaris9876
    @pauclaris98763 жыл бұрын

    Fascinant.

  • @familiacubanaenbarcelona
    @familiacubanaenbarcelona3 жыл бұрын

    Muy bueno nos gustó tu historia

  • @eufrosinacastaneda7351
    @eufrosinacastaneda73513 жыл бұрын

    gracias por compartir

  • @neusmarques5061

    @neusmarques5061

    3 жыл бұрын

    X

  • @neusmarques5061

    @neusmarques5061

    3 жыл бұрын

    Ddxxwzżsd

  • @neusmarques5061

    @neusmarques5061

    3 жыл бұрын

    Dddxxxeexsdd

  • @stephenr80
    @stephenr80 Жыл бұрын

    Superior

  • @gabimarton9992
    @gabimarton99922 жыл бұрын

    Mini amigo y maestro Mario Saban

  • @pilargarciagamarra212
    @pilargarciagamarra2123 жыл бұрын

    Està molt bé el que feu.

  • @ifflissendelmar3155
    @ifflissendelmar31553 жыл бұрын

    Molt fidels!!

  • @AndresGarcia-xw2ee
    @AndresGarcia-xw2ee Жыл бұрын

    La persecución del pueblo judío, por muy triste y horrible que fuera, se debe ver en el contexto de un pueblo elegido por Dios y la desobediencia hacia Dios. El hecho de que hoy en día tengan otra vez una patria en Israel y de que nadie haya podido exterminar al pueblo judío también hay que verlo en ese contexto

  • @trokiko
    @trokiko2 жыл бұрын

    hacerme un resumen

  • @luisantoniovazquezgarcia9531
    @luisantoniovazquezgarcia95312 жыл бұрын

    Somos muchos los españoles que descendemos de los judíos no te equivoques

  • @juanmiguelgalindollado8691

    @juanmiguelgalindollado8691

    Жыл бұрын

    ¿En qué momento se dice lo contrario?

  • @angelinesmartin8408
    @angelinesmartin84083 жыл бұрын

    ..

  • @santiagotremps4002
    @santiagotremps40024 ай бұрын

    La Inquisición perseguía a los cristianos conversos, no a los judíos.

  • @asiscivies3377
    @asiscivies33773 жыл бұрын

    No me han explicado nada que no supiera, muy flojo!

Келесі