A càrrec de Manuel Forcano, director de l'Institut Ramon Llull, hebraista i traductor.
En l’acte es va repassar la història dels jueus catalans, des de les primeres notícies que semblen indicar-nos que el segle I ja en trobem les primeres comunitats en el territori de l’actual Catalunya fins a l’actualitat. Com és lògic, per la seva importància històrica i cultural, es farà especial èmfasi en l’època medieval. Manuel Forcano ens parlà de quan van arribar, on es van establir, com vivien, qui i per què els perseguien, com sobrevivien als atacs, on i com resaven, com s’organitzaven, les figures més destacades d’aquelles comunitats, què ens n’ha quedat, què escrivien i si ho feien en hebreu o en català. Durant els segles en què la seva presència va ser important a Catalunya d’aquí en sorgiren geògrafs, gramàtics, metges, poetes, filòsofs, teòlegs i cabalistes d’un gran prestigi però, malauradament, més coneguts en altres països que en la cultura catalana actual. Podríem esmentar, per exemple, el fet que un jueu de Tortosa va escriure, al segle X, el primer diccionari de la llengua hebrea o que les escoles cabalístiques dels calls de Barcelona i Girona tenien una gran influència en tot el món jueu. El 1391, la persecució dels jueus a Catalunya i València va significar un trencament amb tota aquella cultura que, actualment, ha recuperat una part de la importància que va tenir i que torna a tenir una presència remarcable.
Manuel Forcano és doctor en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona però també ha estudiat hebreu en el Kibuts Ha’Oguen i a les Universitats de Haifa i de Jerusalem. Ha completat els seus estudis d’àrab a la Universitat de Damasc (Síria) i a El Caire (Egipte). Ha treballat com a professor d’Hebreu i Arameu a la Universitat de Barcelona i d’Història del Pròxim Orient Antic al Museu Egipci de Barcelona. Forma part de l’equip del Projecte Manumed de la Unió Europea per a la catalogació de les biblioteques de manuscrits àrabs i siríacs dels països de la riba sud de la Mediterrània, amb missions actives a Alep i Damasc. Des del 2004 és director general de la Fundació Centre Internacional de Música Jordi Savall i, des del 2016 és director de l’Institut Ramon Llull. Ha obtingut nombrosos premis i reconeixements com a poeta (Jocs Florals de Barcelona, Premi Carles Riba o Premi Internacional Tívoli Europa Giovanni) i se l’ha classificat dins el grup de “Els imparables”. De l’obra poètica en podríem destacar D’un record a l’altre (1992), Les mans descalces (1993), De nit (1999), Corint (2000), Com un persa (2001) El Tren de Bagdad (2003), Llei d’estrangeria (2008) o Estàtues sense cap (2013). Traductor de l’hebreu, de l’àrab, de l’anglès i del francès, en podríem destacar l’antologia Clavats a la carn del món, (2001) de Iehuda Amikhai, Els viatges d’Ibn Battuta (2005) en col·laboració amb l’arabista Margarida Castells, La descripció del món de Marco Polo (2009), així com l’edició i traducció del Llibre de la Creació (2012), una de les obres clau de la cultura hebrea, o El Gólem o els fets miraculosos del Maharal de Praga (2013). Com a historiador en podem destacar Història de la Catalunya jueva (2010), A fil d’espasa: les Croades vistes pels jueus (2007) o bé Els jueus catalans. La història que mai no t’han explicat (2016) directament relacionat amb la temàtica plantejada en la conferència.