L'església de Sant Pere d'Escorca és un testimoniatge viu de la història i l'evolució de Mallorca des de l'època medieval fins als nostres dies. La seva rica història i la seva bellesa arquitectònica la converteixen en un símbol del patrimoni cultural de l'illa, unint passat i present en un espai sagrat i emblemàtic.
L'entorn de Sant Pere d'Escorca està compost per rutes de muntanya que atreuen excursionistes i amants de la naturalesa. Les vistes panoràmiques de la Serra de Tramuntana des d'aquestes senderes són espectaculars, oferint una perspectiva única del paisatge.
Són Nebot és una antiga possessió mallorquina, una finca tradicional que ofereix una finestra a la vida rural de l'illa. Les possessions eren centres d'activitat agrícola i ramadera i estaven compostes per una casa principal, dependències per als treballadors i terrenys de cultiu i pasturatge.
Prosseguim la nostra peregrinació entre el frondós "Lucus", ple de vegetació típica mediterrània.
Les similituds entre "Lluc" i "lucus" van més enllà de la mera coincidència fonètica; tots dos termes estan profundament arrelats en l'espiritualitat, El terme "lucus" fa referència a un bosc sagrat en la tradició romana, un lloc natural considerat sagrat i que s'associava a la presència de divinitats. En aquest context, l'església de Sant Pere d'Escorca, es troba envoltat d'una àrea boscosa, realçant el caràcter místic i espiritual de l'entorn.
La construcció de l'església de Sant Pere d'Escorca data del segle XIII, en un context històric marcat per la Reconquesta i la posterior repoblació de Mallorca. Va ser construïda per ordre del rei Jaume I d'Aragó, qui va conquistar l'illa en 1229.
El temple va ser erigit per a servir a la comunitat cristiana de la zona, que es trobava en procés de consolidació després de segles de domini musulmà.
Així, la butla d'Innocenci IV del 1248 establí la creació de 28 parròquies, una de les quals fou l'església de l'alqueria d'Escorca, de la qual no hi ha constància de l'advocació de Sant Pere fins a 1283. Andreu Pocoví i Pere Salavert cediren el terreny per construir-hi l'església, que va ser la parròquia del terme fins al 1456, quan es desplaçà a Lluc.
Es tracta d'una església de planta rectangular dividida en dos segments separats per un arc diafragmàtic apuntat que sosté una coberta de fusta de doble vessant. La façana lateral està definida per l'absència de decoració i pel portal d'accés, descentrat, amb un arc de mig punt adovellat.
A la capçalera i als peus s'obren dues petites finestres, al presbiteri trobam la talla de gòtica de Sant Pere que presideix el temple, ambdós costats unes pintures de la verge maria i sant Josep. La nau té dos trams, dividits per un arc diafragma i coberta a doble vessant i està rematada per una espadanya.
Les portes actuals, procedents del Santuari de Lluc, són el resultat de la restauració de Gabriel Alomar els anys quaranta sota la creença que corresponien a les antigues portes de l'església.
L'església de Sant Pere d'Escorca és un símbol del patrimoni històric i religiós, un testimoniatge viu de l'evolució del culte i l'església a Mallorca.