No video

'Salvador Puig Antich, cas obert', una investigació periodística de Jordi Panyella

Tots els testimonis expliquen tota la veritat. El llibre definitiu sobre el cas Puig Antich.
Salvador Puig Antich va ser executat el 2 de març de 1974, ara fa quaranta anys. Amb l'ajusticiament culminava un procés judicial que va ser una gran farsa i on es va negar a Puig Antich el més elemental dret de defensa. La manipulació del cas va arribar fins al punt que la justícia militar va permetre a la policia franquista alterar el contingut del sumari fent desaparèixer documents, proves de càrrec que exculpaven l'acusat.
Aquesta és una de les colpidores revelacions que el periodista Jordi Panyella fa després de furgar en el sumari original i entrevistar-se amb desenes de testimonis directes dels fets, alguns dels quals han acceptat parlar per primer cop en aquest llibre trencant un silenci d'anys. Aquestes noves i irrefutables proves obliguen a enlairar un clam contra la injustícia i a demanar la reobertura del procés, denegada dues vegades pel Tribunal Suprem d'Espanya, i fan de Salvador Puig Antich, cas obert un llibre moralment necessari per a la cultura democràtica del país.

Пікірлер: 20

  • @rosasanchezloureiro12
    @rosasanchezloureiro125 ай бұрын

    Pobret va ser el cap de turc molt jove x matal💔💔💔💔💔💔❤️‍🩹🕊️🕊️🕊️🕊️🥲🥲🥲🌹🌹🌹🌹

  • @miguelfernandez8868
    @miguelfernandez88683 жыл бұрын

    Yo creo que la defensa fué muy mal planteada, no sé si por error o de forma premeditada. Ante un delito flagrante como el que se juzgó ,con testigos y pruebas balísticas contundentes que probaban que el policia recibió varios impactos de basla de la pistola de Puig Antic, el abogado planteó la defensa intentando culpar a la policía con la excusa de que el cuerpo de la víctima presentaba cinco impactos de bala. de esta manera se pretendía quitar legitimidad a la policia española acusandola de homicida, a la vez que se atacaba al régimen de Franco. . una defensa absurda puesto que los daños causados en enfrentamientos con la policía se considera responsabilidad exclusiva del quien se niega a entregarse. No existe la defensa propia con la policía. Lo más sensato habría sido declararse culpable, pedir prrdón a la familia de la víctima y mostrar arrepentimiento. Tras esa declaración se podría intntar rebajar los cargos, basandose en que no hubo premeditación ni alevosía, de asesinato a homicidio lo que sin duda habria ablandado al tribuna . Incluso de haberse sentenciado a pena de muerte , el Tribunal , en sus conclusiones,habría aconsejado el indulto, como se hizo miles de veces en los juicios de las postguerra. el siguiente error fué no pedir la clemen

  • @miguelfernandez8868

    @miguelfernandez8868

    3 жыл бұрын

    Otro error fué internacionalizar el caso, pidiendo la intervención de gobiernos extranjeros y personalidades,. El gobierno lo consideró un injerencia intolerable y ceder ante esas presones habría sido como reconocer que la justicia española estaba politizada. Lo sensato habría sido peticiones privadas de la familia por causas humanitarias y dejando claro que se pedía clemencia, no justicia. En suma el caso se politizó por el interés de partidos de izquierda, más interesados en atacar la imagen del Régimen de Franco que de salvar la vida de Salvador.

  • @utotyt5110
    @utotyt51103 жыл бұрын

    Era independentista

  • @rebel7234

    @rebel7234

    3 жыл бұрын

    Sí clar i també el segon adveniment de Jesucrist.

  • @utotyt5110

    @utotyt5110

    3 жыл бұрын

    @@rebel7234 wtf

  • @rebel7234

    @rebel7234

    3 жыл бұрын

    @@utotyt5110 això mateix he dit jo amb lo de que era indepe

  • @utotyt5110

    @utotyt5110

    3 жыл бұрын

    @@rebel7234 hi han proves simplement pq l'anarquisme s'imposa a tota forma de represió i els catalans sempre han estat reprimits i a mes en entrevistes les seves germànes ho han dit

  • @rebel7234

    @rebel7234

    3 жыл бұрын

    @@utotyt5110 Sí sí, si tot el que et digui t'entrarà per una orella i sortirà per l'altre. Però no, no era indpenendentista. Que per fer martirs teniu molta imaginació. I per cert, esl cataláns no van ser els únics que van patir el franquisme. Al sud de la peninsula hi había gen passant penuria però aquí la gent sembla que això se li enrefot. elpais.com/diario/2005/03/27/cultura/1111878001_850215.html