Com un record d'infantesa
Sempre recordaré
A la Teresa
Ballant el vals
Potser fou l'últim fet
Amb algú que estimés
Abans que un bombardeig
La tornés boja
Tots els xiquets la seguíem
I en un solar apartat
Ens instruíem
Al seu voltant
Mig descabellonada
Ens mostrava les cuixes
I ens donava lliçons
D'anatomia
Ella ens va dir d'on veníem
I que els reis de l'Orient
No existien
Ni llops ni esperits
Ens parlava de l'amor
Com la cosa més bonica
I preciosa
Sense pecats
Ens ensenyà a ballar
A cantar i a estimar
D'això ella era
La que més sabia
Amb una floreta al seu cap
I un mocador negre al coll
I faldes llargues
I un cigarret
Vas ser la riota dels grans
I la mestra més volguda
Dels infants
Ara de gran comprenc
Tot el que per tu sent
I et llence un homenatge
Als quatre vents
Com un record d'infantesa
Sempre et recordaré a tu
Teresa
Ballant el vals