Les normes de Castelló

Reportatge del programa 'Va passar ací' d'À Punt.
Les Normes de Castelló o Normes del 32 són un total de 34 regles ortogràfiques aprovades i ratificades per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià, amb la idea d'adoptar «un sistema ortogràfic unitari» per al valencià.

Пікірлер: 29

  • @sansanomir
    @sansanomir5 жыл бұрын

    El dubte que tinc és sobre lo Rat Penat. No és ara una entitat que està en contra de la unitat de la llengua?

  • @racsher

    @racsher

    5 жыл бұрын

    M'he quedat igual al veure-ho

  • @AlexanderSkerjen

    @AlexanderSkerjen

    5 жыл бұрын

    Als de lo rat penat no saben ni per aon els pega l'aire

  • @WeAreGrootXD

    @WeAreGrootXD

    4 жыл бұрын

    Eren una entitat valencianista, però el franquisme la va pervertir en benefici propi.

  • @Sneaky_Frog

    @Sneaky_Frog

    3 жыл бұрын

    De fet, Lo Rat Penat edità uns quadernets per aprendre gramàtica valenciana que foren tambe emprats a L'Alguer als anys 60. La història de Lo Rat Penat, des de Constantí Llombart fins el viratge als anys 79 amb el blaverisme, és un dels grans treballs periodístics que encara no s'han escrit al nostre País.

  • @teresanavarre400
    @teresanavarre400 Жыл бұрын

    Muy interesante

  • @Xavivv
    @Xavivv2 жыл бұрын

    Las normas de Castellón jamás fueron normas, fueron definidas cómo "Bases provisionales" y así se puede leer en la firma de Fullana, ya que pretendieron ser un puente provisional hasta que se llegase a un acuerdo más amplio, ¿cómo van a definir treinta y pocas normas ortográficas una lengua? No eran una mala herramienta y se empleaba para lo que fue diseñada. Eso se consiguió con las normas del Puig que pasaban de 200 y que si tuvieron un amplisimo consenso de la comunidad lingüística y con ellas se redactó el primer Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana después de la dictadura, pero decisiones políticas que no lingüísticas acabaron dejándola fuera. Además es que se dice aquí que se emplearon cuando eso no fue cierto jamás las empleo nadie. El valenciano desde su primera reseña en el siglo XI ha tenido una anarquía gramatical y a pesar de apariciones como la primera pre gramática de Nebot o la primera gramática de Lluis Fullana jamás nadie le hizo caso y las normas de Castellón no fueron una excepción. Una década después de su firma el sector catalanista fue quién empezó a denominarlas normas cuándo jamás fue así. Una última cuestión que no me atrevo a decir si es un error del vídeo, una falsedad deliberada o simplemente podría ser cierto, se dice la casa de Castellón dónde fueron firmadas, pero hay una teoría que dice que simplemente una persona las llevo casa por casa para que sus redactores las firmas sin haber un lugar concreto

  • @balaguerr8611

    @balaguerr8611

    Жыл бұрын

    Molt resumidament: 1. Provisionals o no, eren (i són) utilitzades, tant pels mitjans de comunicació com per la universitat (entre altres). 2. Valencià del segle XI?? 3. En quant a les normes del Puig, tant el seu "creador" (Fullana) com la pròpia entitat que les anava a promoure (RACV) estaven pel que vosaltres denomineu "catalanisme".

  • @Xavivv

    @Xavivv

    Жыл бұрын

    @@balaguerr8611 que ahora mismo las utilicen quizás sí pero la anarquía lingüística terminó con las normas del Puig, y si encima como tú dices eran catalanistas entonces tanto esta sociedad como Fullana pues muchísimos mejor para el sector catalanista no deberían oponerse a ello. Y si los registros en valenciano son más antiguos que los registros en catalán "Les jarches segle xi" mientras que el catalán "Les homilies segle xii"

  • @balaguerr8611

    @balaguerr8611

    Жыл бұрын

    @@Xavivv Jo no he dit que les normes eren catalanistes, llig bé. He dit que Fullana ho va ser, perquè va dedicar gran part dels seus treballs a l'estudi del valencià a favor de la unitat de la llengua, i lo mateix amb la RACV (abans denominada Centre de Cultura Valenciana). I no hi ha cap registre del valencià abans de la conquesta de Jaume I, en canvi del català si, com ara les Homilies o el Jurament d'en Radulf Oriol. Les jarches estan en mossàrab, no en valencià...El mossàrab era una parla estesa a tota la península, no solament a València, i acabà extingint-se amb la constant arribada d'almoràvits (un llarg procés de substitució ètnica i cultural). És absurd pensar que no són lo mateix quan de fet tant catalans, valencians com mallorquins escrivien de manera idèntica.

  • @lluisbofarullros3223

    @lluisbofarullros3223

    Жыл бұрын

    @@Xavivv les 'jarchas' tenen caracters arabs, el catalá-occitá de les homilíes no en té res d'arab. Qué vas a comparar

  • @Xavivv

    @Xavivv

    Жыл бұрын

    @@lluisbofarullros3223 copio y pego: Por Baltasar Bueno La antigüedad del balbuciente romance valenciano data de los siglos IX y X. La dominación árabe, tan profunda en Valencia, produjo una ralentización en el proceso evolutivo de la lengua valenciana, que casi se estancó, por espacio de dos centurias, según estudios realizados por el catedrático de Filología el catedrático de la Universidad Complutense de Madrid, gallego, que lleva varios años investigando la lengua y literatura valencianas. Basa esta hipótesis en las «jarchas» valencianas, que aún siendo pocas, son significativas, sobre todo si se tiene en cuenta que, hasta el momento, no se ha encontrado ninguna «jarcha» catalana. Las «jarchas» son cancioncillas eróticas, romances, anteriores a los poetas hispano-árabes, son previas a la dominación árabe de la península ibérica. Cuenta el profeso Mourelle de Lema que son tres los autores que recogieron jarchas en Valencia. Ibn al-Labbana, de Denia, muerto en 1113; Ibn Labbun, magnate valenciano del siglo XI, señor de Murviedro, que tuvo relación con el Cid Campeador; e Ibn Ruhaim, del período almorávide de Bocairent, quien fue visir y almojarife de Sevilla. De los tres se ha encontrado materiales, bellas moaxaja con jarchas árabes y jarchas romances, por lo general poemas amorosos, textos que avalan la creencia en la existencia de una lengua románica en Valencia en tiempos muy tempranos de Medievo. Para el profesor Manuel Mourelle de Lema «no cabe minimizar el valor de las jarchas valenciana para probar la existencia del romance antes del siglo XII; si las jarchas, en efecto, que hicieron llegar hasta nosotros Ibn al-Labbana, Ibn Ruhaim e Ibn Labbun de Morvedre pertenecen a esos siglos, no es erróneo, sino científico, suponer una tradición de tales cancioncillas eróticas romances en tiempos anteriores al que vivieron los poetas hispano árabes mencionados». Este profesor retrasa el origen de la lengua al siglo IX. El problema es considerar que la trayectoria correcta de la lengua es: LENGUAS OCCITANO R. 👇 CATALAN 👇 VALENCIANO ( bueno esto que lo considera claro porque para muchos el valenciano ni siquiera existe como denominación y por lo tanto las bases de Castellón ni siquiera tendrían sentido en este supuesto) Cuando en realidad la secuencia lingüística correcta sería: LENGUAS OCCITANDO R. 👈👉 CATALAN VALENCIANO

  • @xuse30
    @xuse305 жыл бұрын

    Crec que el blaverisme no existiria si les normes de Castelló se feren adaptades al català occidental, menys arcaismes i també ignorant paraules genuines valencianes.

  • @rao803

    @rao803

    5 жыл бұрын

    El blaverisme existeix perquè a Espanya li interessa dividir la societat valenciana, i crear un enemic imaginari (els catalans) per a no veure que l'enemic real dels valencians és Espanya, que us espolien i estan acabant amb la vostra llengua.

  • @xuse30

    @xuse30

    5 жыл бұрын

    @@rao803 tens rao, pero per com escrius es pot vore como no coneixes la realitat a l'escola, des de sempre ens han dit que parlar amb paraules del català oriental es com es deu de parlar, amb paraules del català occidental i les paraules genuines valencianes es de gent inculta i de camperols. He viscut açò des dels anys 80 i al institut amb mes radicalitat. Es evident que ha creat gent que li dona vergonya gastar la llengua publicament i s'ha quedat com a llengua familiar.

  • @aprendemas5364

    @aprendemas5364

    4 жыл бұрын

    @@rao803 yo soc blaver y en orgull, orgullós del tirant lo Blanch, de Joanot Martorell... No dels manipuladors catalans

  • @montimuros2837

    @montimuros2837

    3 жыл бұрын

    Ola bon dia, estic estudiant català i tinc curiositat per això que dius del valencià a l'escola. Quina mena de paraules valencianes eren/son mal vistes? Gràcies!

  • @miguelp11

    @miguelp11

    3 жыл бұрын

    @@xuse30 joselete, t'anime a que revises la proposta de paraules que li va fer la RACV (blavers) a l'AVL. T'agradarà comprovar que estàn incloses més del 90% de paraules.. aixina que ja no hi ha desavinences.

  • @davidfusterbielsa4264
    @davidfusterbielsa42642 жыл бұрын

    Les normes de castello les normes de la llengua catalana PPCC*

  • @vertigozasca7124

    @vertigozasca7124

    2 жыл бұрын

    Sectario naciste y morirás en España un país que siempre fue tolerante incluso con los que no lo son!!! Puedes seguir ladrando!!

  • @vertigozasca7124
    @vertigozasca71245 жыл бұрын

    en ocasiones veo laziscatalufos!!!

  • @xavierlastra7124

    @xavierlastra7124

    2 жыл бұрын

    en ocasiones veo anormales y tu eres uno

  • @vertigozasca7124

    @vertigozasca7124

    2 жыл бұрын

    @@xavierlastra7124 viniendo de un ser como tú es un cumplido para mí !!! Ahora puedes seguir ladrando!!!💚🇪🇸💚

  • @sergiolorentesaez9361

    @sergiolorentesaez9361

    2 жыл бұрын

    @@vertigozasca7124 Hitler, Mao, Mussolini i Franco parlaven de llibertat, es curiós, vosaltres porteu el mateix discurs que el dictadors 🤔🤔🤔

  • @davidfusterbielsa4264

    @davidfusterbielsa4264

    2 жыл бұрын

    I jo veig sunnormals blaveros feixistes