UNA GUITARRA GENS PERILLOSA
Achtung (perill en alemany) és un tema que jo no havia sentit mai tocat (ni punxat) a una ballada swing. Segurament el motiu principal és que aquest tema d'Illinois Jacquet, en la versió original, no només va molt ràpid (276 bpm) sinó que té una sonoritat i una melodia allunyada del que estem acostumats a ballar.
Le Dancing Pepa Swing Band en fan una versió interessant, ben executada malgrat la dificultat que suposa tocar línies melódiques enrevessades i doblades a aquesta velocitat (ells la baixen de tempo, però tot i així estan a 217 bpm).
Penso que aquest és un bon vídeo per valorar la feina que fa la guitarra (o hauria de fer) en un tema swing.
La guitarra hi té, essencialment, una funció rítmica, junt amb la bateria i el contrabaix. Fixeu-vos que marca la pulsació a negra (una rascada de guitarra cada pulsació). Ha de sonar constant però ni crispat ni tens. I ho aconsegueix, malgrat el tempo és força alt.
Però també té altres funcions importants. La primera que podem veure en aquest tema és complementar la melodia, en aquest cas responent-hi amb tres rascades sincopades, al final de cada minifrase.
Després del primer chorus arriben els solos. Comença el saxo, després el trombó i, finalment, la guitarra.
Seria fàcil, a aquest tempo i amb el caràcter d'aquest tema, fer un solo enrevessat, ple de notes, amb un discurs complex, poc facilitador del ball. En canvi, tot i que hi posa força notes, té un discurs bastant compensible. Comença repetint la mateixa idea, cosa que fa més fàcil la traslació al ball. Després d'unes idees llargues, torna a repetir un contingut molt rítmic, que trenca la monotonia de la successió anterior de notes. Acaba amb una idea força melòdica. Un bon solo de guitarra.
Després, la guitarra, durant el solo de bateria i contrabaix, torna ja a la funció ritmica però apaga el so (no deixa que les cordes vibrin lliurement) i toca més fluix durant el solo del contrabaix, per mantenir l'acompanyament però no prendre protagonisme al contrabaix.
Acaben amb el tema principal, on retorna la funció estrictament de propulsió que té la guitarra swing i fent les mencionades respostes.
El Joan Saldaña, el saxofonista, diu, al final, "eixos balboeros, que us he vist per ací", referint-se a que aquest era un tema especialment pensat per a aquest estil de ball. I segur que els balboeros l'han gaudit doncs les característiques amb que l'han tocat (no només pel tempo sinó aquestes cosetes que us he explicat de la pulsació a negra) fan que encaixi, que faciliti, que empenyi a ballar balboa. Tot i així, jo l'hauria ballat amb kicks, és clar. És més, en algun moment hi hauria fet alguns triples i swing outs a tota pastilla.
Le Dancing Pepa Swing Banda són:
Joan Saldaña: saxo alt
Fede Crespo: trompeta
Paco Soler: trombó
Juan Caballero: guitarra
Javier Pérez: contrabaix
José Reillo: bateria
---------------------------------------------------
Per a més informació visitar:
sites.google.com/site/swingthismusic