La nit del 12 de setembre de 1911, a la plaça del Centre (que aleshores es deia de Castelar) de la Vall d'Uixó, es va estrenar l'Himne a la Vall, amb lletra de Lleonard Mingarro, mestre d'escola, i música de Francesc Penyarroja, capellà. La bellesa i la solemnitat d'aquest himne han fet que haja rebut les lloances de tothom i que ningú no l'haja qüestionat mai. Però, en cent anys de vida, l'única gravació feta en estudi era de l'any 1979, en unes condicions tècniques que no són adequades per als temps actuals. La Schola Cantorum ha volgut commemorar aquest segle d'himne amb una gravació feta per la seua banda, amb el seu cor i el cor de la parròquia de l'Assumpció.
Però en aquests cent anys tampoc no hi havia hagut ningú que estudiara les característiques lingüístiques i musicals de l'Himne. Per suplir aquesta mancança, la Schola Cantorum ha editat també el llibre L'Himne a la Vall d'Uixó, un estudi filològic i musicològic de Josep V. Font i Carles Valls. El fet que l'Himne s'haja transmès bàsicament amb manuscrits ha provocat que s'hi hagen produït tergiversacions i males interpretacions, tant en la música com en la lletra. El llibre en fa un estudi sistemàtic i eleva propostes de futur.