Bisente Potter comença a fer-se el puto amo de l'escola amb el seu llibre Receptari de cuina tradicional, sense deixar de banda el seu arxienemic "el que no pot ser nombrat", aquell que li posa pesols a la paella, és per això el que no pot ser nombrat (arròs en coses no és paella), una lluita culinaria sense precedents, un valencianisme que es tambaleja arran de la gastronomia castellana que comença a imperar sobre la nostra.