Tres creadores de referència de l'escena contemporània espanyola ens proposen un poema musical, visual i escènic, un joc metateatral que, entre el passat i el present, ens apropa a la figura d'una poetessa enigmàtica de l'antiguitat clàssica.
En un jardí de Lesbos, illa entre Orient i Occident, la poeta Safo ha convocat les Muses protectores de l’art per saber què serà del seu nom. Les deesses aturen el seu joc per iniciar amb Safo un viatge a través del temps: d’Ovidi al segle XXI, dels versos perduts a una subhasta a Christie’s. Però també ens aproparem a la Safo humana, a l’artista que tocava en casaments i cantava al desig per diverses dones. Safo va inventar la nostra forma d’entendre l’amor. De la mà de les Muses, aquest espectacle mira de fer que els espectadors i espectadores l'entenguin a ella.
Safo és un poema escènic, musical i visual que explora la figura de la gran poeta de Lesbos. Enigmàtica i misteriosa, és una autora venerada i respectada fins avui, que va compondre més de deu mil versos, dels quals només ens han arribat escassos poemes complets i alguns versos solts. En contrast amb l'absència clamorosa de la seva obra, la seva figura llegendària no ha fet més que créixer amb el temps.
Aquesta proposta escènica recorre l’univers sàfic a través d'allò que els estudiosos i estudioses i els i les artistes han imaginat, projectat i especulat al llarg dels segles, i reconstrueix a partir del que ha quedat -els enigmàtics versos incomplets, la influència en autors posteriors com Ovidi, Catul, Nossis o Erina-, el que va poder ser i el que significa Safo en un cànon majoritàriament masculí, que durant segles ha intentat reinterpretar la seva figura segons els valors i prejudicis de cada època. Un joc metateatral, un diàleg entre present i passat per celebrar la figura de Safo.
Dirigeix la proposta la gallega Marta Pazos, formada en Belles Arts a Barcelona i, també, a l'escola de la Societas Raffaello Sanzio, dirigida per Claudia Castellucci. És autora de muntatges amb una clara dimensió plàstica que va més enllà del realisme i que aposten per un fort impacte visual. Directora artística de la companyia Voadora, a Barcelona hem vist darrerament, al Teatre Lliure, la versió escènica que va firmar del guió cinematogràfic de Federico García Lorca Viaje a la Luna, o una versió força personal d'una altra creació del mateix autor, Comedia sin título, que va dur al Centro Dramático Nacional.
Compon els temes musicals d'aquest muntatge, interpretats en directe, Christina Rosenvinge, una artista madrilenya de pares danesos que des dels anys vuitanta es reinventa dalt dels escenaris i que des de l’inici del pop juvenil va saber dur el seu talent fins a les profunditats del rock underground, i va acabar renaixent convertida en cantautora indie a l'estil americà. A més d'haver publicat el volum La palabra exacta, que aplega les lletres de les seves cançons i alguns escrits propis, ha fet d'actriu en films com Karen (2021), de Maria Pérez Sanz, on interpreta l'escriptora Karen Blixen.
Una coproducció del Grec 2022 Festival de Barcelona, el Teatre Romea i el Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida.
Amb la col·laboració de l'ICEC i l'Ajuntament de Barcelona.
Compra d'entrades a: www.barcelona.cat/grec/ca/esp...