Tradicionalment s’ha dit que els catalans, o més ben dit el món català (catalans, valencians, balears), no van tenir cap participació en l’empresa americana. Ni en el procés de descoberta, ni en el de conquesta, ni en el de colonització. I això es rotundament fals. La investigació historiogràfica moderna ha posat en relleu el protagonisme d’una generació de cancellers, de negociants i d’armadors del món català que, des de València cap-i-casal, des de la Baixa Andalusia atlàntica, des de les Canàries i des de la Hispaniola; tindrien un protagonisme destacat en l’empresa americana.
I això es el que anem a “descobrir” en aquest curs. L’existència d’una ideologia “atlàntica”; que, al món català, es manifesta des de mitjans del segle XIV, amb la decidida intervenció de les Galeres de Catalunya en l’obertura de l’Estret de Gibraltar i en els viatges mallorquins a les illes Canàries i a Riu d’Or. I es confirma amb la seva destacada presència als ports de la Baixa Andalusia atlàntica (la plataforma de llançament dels viatges atlàntics durant els segles XV i XVI) i en la preparació i la materialització del projecte colombí (1486-1500).
En aquest curs veurem com els catalans son, també, una part molt important en el procés de conquesta d’Amèrica; però amb un model colonitzador propi, d’iniciativa privada i de naturalesa mercantil; similar als models iniciàtics anglès i neerlandès; i radicalment oposat al model d’iniciativa pública i de naturalesa conqueridora, dominadora i extractiva de la monarquia hispànica. Iniciatives liderades per personatges que han romàs oblidats, però que la investigació moderna ha recuperat.
Personatges com Joan d’Agramunt en el projecte de Sant Borondó i de Terranova (1510); o com Miquel i Gabriel Rifòs, en l’empresa colonitzadora pionera de Riu de la Plata (1527); o com Llatzer Font, en l’expedició a les fonts de l’Amazones a la recerca d’El Dorado (1530); o com Joan Orpí, en la creació del territori colonial privat de Nova Catalunya i les ciutats colonials de Nova Barcelona i Nova Tarragona a la de la desembocadura de l’Orinoco -durant la Guerra de Separació (1640-1652/59).
I, finalment, veurem la gran emigració catalana durant els segles XVIII i XIX a Riu de la Plata, a Cuba i a l’actual territori dels Estats Units, i la creació d’emporis comercials i de nissagues de prohoms que tindrien una importància cabdal en el desenvolupament econòmic i en la independència política de les colònies americanes. I coneixerem la història de personalitats catalanes considerats “pares de la pàtria” als seus respectius països; com Domènec Matheu i Joan Larreu, a l’Argentina; els Ferragut (pare i fill) als Estats Units; o la llarga nòmina de catalans a l’exercit independentista cubà.