El Convidat - Eduard Punset - 27/09/2010
“Jo sempre dic: jo no tinc temps, igual que tothom, però jo no tinc pressa”. “No pararé mai. I et diré per què no pararé mai. Perquè com aprenc coses és no parant. És que el món és fantàstic. I la gent és fantàstica. I no ho sap”. “Jo probablement no em moriré mai. No està demostrat que em moriré”. “Ho hem passat molt bé però el present ja no existeix, ja és passat“. “Jo ja no surto, ja no vaig a casa dels altres”.
Podria fer una antologia de “frases Punset”, però no sabria com ordenar-les de més a menys importants. No acabaria mai. Igual que els seus silencis. Els d’algú que “va a su bola” però amb qui també he tingut punts de trobada. Ha estat un cap de setmana, un capítol, amb visites inesperades. Secundaris de luxe com el mossèn de la Bisbal, les alumnes i admiradores de l’Eduard, les seves nétes, la seva filla, l’Elsa, o el seu “únic amic ximpanzè home”, en Jordi, el farmacèutic de la Bisbal. No puc oblidar-me de la Carmen Querido, la dona de fer feines, la que l’ajuda a regar el jardí. La que també em va ajudar a mi. Ella va ser, al cap i la fi, qui em va obrir les portes d’aquella casa. Qui em va donar la seva complicitat per sentir-me còmode. Un encant de dona. Tots em van ajudar a conèixer una mica millor l’Eduard.
No sé amb quin moment quedar-me d’aquells dos dies. Els silencis de l’Eduard de dissabte a la nit, davant la llar de foc, abans d’anar a dormir, per mi el fan més tendre. Més fràgil, més entranyable. Igual que el seu despertar, diumenge a les 7 del matí. Amb barnús, assegut davant la finestra entelada, escoltant “O mio babbino caro” de la Maria Callas. Què devia pensar en aquell moment l’Eduard? Què devia sentir l’home que parla de les emocions però que s’emociona poc? Em va confessar que la Maria Callas li agradava molt perquè es posava tant en el paper, interpretant aquella ària, que perdia el control de les seves emocions. És una escena que mai em canso de veure. Un dels moments que m’emociona més.
Després de dos dies amb l’Eduard, he arribat a la conclusió que és una persona, o un personatge, o “un homínid que ho està deixant de ser”, que té un magnetisme especial, alguna cosa que t’atrapa. Un no sé què que espero que sapigueu trobar en aquest capítol. Si encara no l’heu vist, disfruteu-lo. Espero que per vosaltres també sigui un cap de setmana “fantástico”.
L’Eduard Punset va ser el primer que em va convidar a passar un cap de setmana amb ell. És per això que la selecció musical també és la primera que vam fer. A cada capítol, les músiques es trien sota un criteri, però en aquest cas vam tenir especial cura amb les cançons. Amb una banda sonora que va a ritme del “no tinc temps però no tinc pressa” de l’Eduard. Ja sabeu que la podeu trobar a la llista de l’Spotify del programa.
Пікірлер: 31
El que m'ha encantat es l'Albert Oms, amb la seva educació i diplomàcia......
Creo que su gran curiosidad nos acerco más a la ciencia que hace falta mucho en Esepaña
ay tan lindo el viejito ,se ve que es super dulce..
💎💎💎
‘Las neuronas están fritas’
en qué momento Punset yJoan Pera se han cambiado las voces? :O
Parece mentira q necesite una criada para usar una manguera. Todo un senorito. Se me ha caido un mito
Ep! 40:35 Demostraciò de pensament critic.
Q.e.p.d
00 de sep
ati lo ke te agrada es XAFARDEJAR-JAR -JAR..
Se me caído el presonaje( ke tristeza)
Pues a mi no me parece un 'dulce agüelito'. Me parece muy acertado cuando Albert comenta que quizás 'se hace el tonto', creo que Punset es un maravilloso vendedor de humo, lo ha sabido hacer muy bien y eso es lo que hace. Cada vez que argumenta denota fragilidad intelectual. Me ha parecido hipócrita a rabiar y me parece que ha estado demasiado cerquita del poder...
@halloargentinien
8 жыл бұрын
A mi, personalmente, me parece que Punset argumenta desde lo que sabe, y/o ha aprendido. No olvidemos que viene de una generación "muy peculiar" de España, donde era muy dificil, o casi imposible, acceder a aprender cosas. Ni siquiera en las clases mas pudientes el aprender idiomas era una regla etc. Que denote fragilidad intelectual no me parece grave. Me gusta su trabajo de difusion, y su idea de enviarlo a un esquema de "consumo masivo". Creo que Espanha, para estar inserto en un conjunto de paises con educacion tan avanzada, deberia promover un poco mas en su ciudadania (de forma masiva) el interes y la curiosidad por preguntas y cuestiones cientificas, existenciales, etc. No puede ser que cada vez que, como españoles, vamos a visitar otros paises Europeos, los unicos que no hablan inglés somos los españoles, etc. (Por mencionar un caso). Creo que ya esta bien con tantos siglos utilizando a Dios como la respuesta a todo lo que se ignore. Y especialmente en los niños. Es mi opinion personal, nada mas.º
Lo que hace el maldito dinero!
@canavidecum
4 жыл бұрын
Envidiosillo
Oh, nunca ha estudiado francés.
Vaya.... Creo que en este caso sería "El Auto-convidat a quien nadie ha convidat" el nombre mas apropiado para este episodio.... Menos ganas de hablar e intercambiar con su "convidat" que con su perro, vamos... Creo que si lo hubiera visitado, mejor, con alguien que con sus temas etc. hubiera despertado el interes de Punset, hubiera estado mas interesante el programa... En fin. Tambien he hecho trabajos y me pagaron por ello... :D :D
Tot aço ja és passat..
@sagrariorodriguezguerra6714
Жыл бұрын
Era un hombre muy reservado y
vaya falsetat i anunciant pastilletes, farmaceuitques i altres merdes varies... vaya tela el Punset
Jamon de Pata negra? o es catalan? ya que mirais tanto esas tonterias.
MUCHO RACISMO VEO.......Y SUPREMACISMO......
@canavidecum
3 жыл бұрын
Haz honor a tu nombre y sé un poco más inteligente.