A principis del segle XX, uns petits cotxes es van convertir en la sensació del moment. La seva fàbrica, al carrer d’Aribau, 230-240, va esdevenir tot un emblema.
Cotxes petits però valents
L’empresa David va començar com un joc. Un grup d’amics del Centre Excursionista de Catalunya, en Josep Maria Armengué i d’altres, van començar a fer unes curses molt senzilles que en realitat consistien a baixar carretera avall, per exemple, per la carretera de Vallvidrera o la Rabassada. Ho feien amb una mena de carretons sense motor que anomenaven Down Cars. Cansats d’empènyer el cotxe cap amunt, van decidir afegir-los-hi un petit motor de moto. Aquests van ser els primers cotxes David. En realitat, eren molt senzills: un xassís, quatre rodes, un seient i el motor davant tapat.
El nom David va sorgir pel David de Miquel Àngel. Però també es deia que aquests cotxes tan petits eren com David enfront Goliat. En qualsevol cas, sempre s’havia pronunciat amb l’accent a l’A: “Dàvid”. Els primers anys, els cotxes David van triomfar en diferents esdeveniments esportius mitjançant els germans Armengué i Josep María Moré.
Els cotxes de moda entre el jovent i els taxis grocs
Cap als anys 20, l’empresa va agafar embranzida i va començar a fabricar cotxes més sofisticats. Es van convertir en els cotxes de moda entre el jovent de Barcelona perquè eren ràpids, petits, lleugers i, sobretot, moderns.
L’any 1917, Armengué, un dels fundadors, que també era pioner de l’aeronàutica, va morir en un accident d’avió. La gestió de l’empresa va passar a mans dels germans Moré, que van decidir entrar al negoci del taxis. D’aquesta manera, David va començar a construir uns petits taxis urbans que van contribuir al creixement de l’empresa. Aquests taxis van formar la principal flota de Barcelona. Els xofers anaven uniformats i, el més característic, van adoptar els colors groc i negre pels vehicles, tret distintiu que després es farà comú a tots els taxis de la ciutat.
L’edifici d’Aribau
L’any 1928, amb el negoci en plena expansió, David va decidir construir un edifici nou. L’encàrrec va recaure sobre l’arquitecte Ignasi Mas Morell, que havia de fer una fàbrica i aparcament. L’edifici, estil de l’Escola de Chicago, es va acabar de construir el 1931. Una de les seves característiques és que totes les plantes estan unides per una rampa en forma d’espiral situada en una de les cantonades. Això permetia accedir a la planta superior, on hi havia la fàbrica, i a la resta de plantes, on hi havia els aparcaments.
Amb el pas dels anys, els cotxes David es van quedar una mica enrere. Tot i això, l’empresa va intentar seguir i l’any 1949 i van començar a fabricar un microcotxe. Però aquests petits vehicles no van tenir gaire èxit perquè entre el 49 i el 59, només en van fabricar 60. L’any 1957, l’aparició del Seat 600 va clavar un cop mortal a la indústria automobilística artesanal que lluitava, encara, per mantenir-se.
A principis dels anys 60, l’edifici es va reconvertir per fer-hi un aparcament i, més endavant, es va transformar en un centre d’oficines i locals comercials. El nom de l’edifici, però, es manté encara avui com a record d’aquella aventura empresarial.
Subscriu-te al canal de KZread de betevé: / betevé
Segueix betevé a:
Instagram: goo.gl/rkU4S2
Twitter: goo.gl/HdKjiy
Facebook: goo.gl/rpKwYv
Web: goo.gl/VEqMo8